Rocar de Santa Coloma ( La Selva )

La ruta del rocar de Santa Coloma de Farners és d´una bellesa especial , geològica i mineral.

La ruta s´inicia desde el parc de Sant Salvador , on els plàtans formen una devesa on val la pena d´aturar-s´hi una estona. Agafant un sender que es troba just al darrera de la font de Sant Salvador s'enfila la muntanya.

Durant tot el recorregut es varen presentant formacions rocoses granítiques de curioses formes. També es poden observar cristalls de quart molt bonics incrustats en les roques.

La vegetació que s´hi veu és la típica de la muntanya de Farners : el pi , l´alzina surera , el boix , l'arboç ,...

Els diversos camins es poden anar enllaçant (a l'oficina de turisme de Santa Coloma us facilitaràn un petit tríptic amb una informació general de la ruta).

Per fer la ruta completa s´hi inverteix  unes dues hores com a mínim , a pas tranquil i contemplant el pasisatge , que es preciós i ha de menester el seu temps de contemplació.

Si la ruta es fa en època calorosa , aconsello que a l´arribar a les roques d´aigua , entreu dins la cavitat natural i us estireu una estona a la roca. Escoltar la remor de l´aigua en la frescor del sopluig que aporta la roca aporta una tranquilitat extraordinària.

Quan s´arriba a una camí principal , practicable amb vehicle tot terreny , un cop passades les roques de la Talaia , els diversos camins poden aportar confusió a la ruta , per la qual cosa és d´agraïr portar un mapa topogràfic de la zona.

    

El Carall

 

Roca del diamant



Roques de l´Aigua

Roques dels Alls

Castell de Montgrí (Baix Empordà)

L'excursió al Castell de Montgrí es pot iniciar des de diversos punts. En aquesta ocasió nosaltres ho varem fer des de l'ermita de Santa Caterina.

Per arribar a l'ermita s'ha d´anar fins a Bellcaire d'Empordà. Venint des de Verges per la carretera GIV-632 , al arribar a la cruïlla de l'entrada principal del poble , haurem de prendre el trencant de l'esquerra i agafar el camí vell d'Ullà. Al cap d'uns pocs centenars de metres podrem observar un altre trencant a mà esquerra amb un indicador , que ens durà fins a l'ermita .



Ermita de Santa Caterina



Segons la tradició , cap a finals de S. XIV (1392) , tres monjos montserratins construïren l'ermita de Santa Caterina.

Fou en aquest indret on Caterina Albert Paradís (Víctor Català) s´inspirà per escriure la seva novel·la Solitud , que s´anà publicant entre 1904 a 1905 en un fulletó de la revista Joventut. Finalment , la Biblioteca Joventut , l´any 1905 , la publicà en format de llibre.

Des de l´ermita de Santa Caterina fins al Castell , a pas tranquil i observant el paisatge , no hi dedicarem més d´una hora .  Nosaltres varem anar molt lents ja que pujàvem amb el nostre fill de tres anys i a més paràvem sovint a contemplar el paisatge i la flora del lloc  i varem dedicar-hi una hora i quart.   Per baixar , no hi invertirem més de tres quarts d´hora. El camí es troba molt ben indicat amb marques blanques i vermelles. A més, el sender fresat no dona lloc a cap mena de dubte del camí a seguir. L´excursió no té cap mena de dificultat i és apte per gairebé tothom.

Un cop ens trobem a l´ermita , agafem el corriol que enfila cap al Castell. En els primers metres ja s´intueix que la roca calcària serà omnipresent en tot el camí. El recorregut es delimitat per la vegetació arbustiva. La estepa blanca (Cistus albidus) , el garric (Quercus coccifera) , el llentiscle (Pistacia lentiscus) i la gatosa (Calicotome spinosa) hi són en grans quantitats.



estepa blanca (cistus albidus)



                    

 

A poc menys de mig camí , trobem la creu de Santa Caterina , just al mig del coll que duu el mateix nom.

              

Creu de Santa Caterina

A partir d´aquí ja comença el sender que fent giravolts ens durà fins a dalt de tot de la muntanya del Montgrí , enclavament del fabulós castell , objectiu  de la sortida. Mentre pugem , la vista és extraordinària , i observem el paisatge dels dos vessants de la carena : cap al sud , la plana de l´empordanet , cap al nord

la resta del massís que s´extén fins a la plana de l´altre empordà i que és encapçalada per les serres de Rodes , de l´Albera i pel majestuós Canigó  i cap a llevant la visió extensa de la mar amb les Illes Medes.



Vista del Coll de Santa Caterina (en primer terme)

i del cim de Puig Rodó (al fons , el més alt)





En un dia clar , la contemplació del paisatge és extraordinària i recomanaria a tothom que no tingués pressa en observar-lo. Veure el Ter tallar els camps , desfer-se fins la Gola i morir , fa entendre molt del paisatge que veiem. 

 Mentre pugem , a la nostra esquena , s´hi alça el Puig Rodó , de 307'9 metres (a la fotografia) , el segon cim més alt del massís després del Montplà , de 310'8 metres, que ens quedarà a l´altre costat del cim del Castell. Molt recomanable arribar-se fins a sota mateix del Puig Rodó , on hi podem trobar el Cau del Duc d´Ullà (no confondre amb el Cau del Duc de Torroella , que quedar ben bé a sota del castell , al capdamunt de l´anomenat Pedrigolet).

En arribar al castell , l´escaç esforç realitzat és de sobres recompensat , tant amb la vista que se'ns obre mirem allà on mirem , com amb la pròpia visió del Castell de Montgrí.



Castell de Montgrí



Podem entrar dins el castell , fins i tot pujar per una estreta escala de cargol metàl·lica que hi ha dins d´una de les torres fins arribar a dalt de la muralla i passejar pel camí de ronda que rodeja, per l´interior, els merlets.

El Castell de Montgrí es va començar a construir pel governador de Torroella de Montgrí , Bernat de Llabià (Llabià és un poble molt pròxim al poble de Torroella ,  que s´alça en un petit turó a l´altre riba del riu Daró, i que pertany al municipi de Fontanilles) l´any 1294 , per tal d´establir un put de vigilància , doncs aquella zona era barrera de conflicte entre els comtats de Barcelona (Jaume II el Just) i el d´Empúries (Ponç V). Precisament el Comtat d´Empúries disposava d´un castell de gran importància i molt proper , el de Bellcaire d´Empordà.

 Aquell conflicte, en el qual es va arribar a modificar el curs d'un dels braços del riu Ter (el que passava pel costat nord del massís) , es va decantar cap al Comtat de Barcelona , que va engolir el d´Empúries i que va provocar que l´any 1301 es renunciés a la continuïtat de la construcció del castell , que tot i que avançat , encara no estava acabat.

És interessant arribar-se fins a la cisterna excavada a la roca que hi ha a escassos metres del castell , en el seu costat nord.











Cisterna



Josep Pla va dir del Castell que "és el botó de roda de l´Empordà" i diu l´anècdota que en un viatge pel Japó , en un moment de desconcert i desorientació , quan el conductor del vehicle en el que viatjava Pla va confessar que s´havia perdut , Pla , sense immutar-se va dir , "- vejam , on és el castell de Montgrí?"
Joan Badia va afirmar : "és un exemplar d´arquitectura civil del gòtic primitiu , un dels més notables del Principat".
En resum , una excursió totalment recomanable , molt accessible i agraïda...